Formulari de cerca

Esteu aquí

Síntesi Històrica

Els vestigis arqueològics més antics de Moncada estan localitzats en l'oppidum iber d'El Tos Pelat, i ens permeten parlar d'un assentament humà del segle VI abans de Crist. Es tracta d'una ciutat ibera abandonada i incendiada a mitjan segle IV aC (actualment en procés d'investigació). Sens dubte va ser el primer assentament urbà de la comarca de l'Horta Nord, molt anterior a la pròpia ciutat de València. També dins del terme moncadense s'han localitzat dos viles rústiques romanes, Els Paretetes dels Moros, en la partida del Bordellet i El Pouatxo, esta segona famosa per ser el lloc on en 1920 es va descobrir el mosaic de Les Nou Muses, que representa a les nou germanes del déu Apol·lo proveïdes dels seus respectius atributs. Tots els indicis assenyalen que estes viles van estar en funcionament entre els segles I i IV dC. Ambdós són l'evidència material d'una intensa ocupació del territori en l'època romana imperial al nord de la ciutat de València (l'antiga colònia llatina Valentia, fundat l'any 138 aC.). Òbviament l'ocupació del territori va implicar una forta romanització de la població existent, els ibers. Del període visigot, és a dir, des del final de l'imperi romà d'Occident (s. V dC.) fins a l'arribada dels musulmans a la península ibèrica a principis del segle VIII, de moment no tenim dades, el lloc més pròxim on s'han trobat evidències d'esta fase històrica està situat en l'antiga vila romana de l'Horta Vella de Bétera, 4 km a l'oest de Moncada (en procés d'excavació arqueològica).

Fins fa pocs anys el poblament rural d'època islàmica en la comarca de l'Horta Nord, era quasi nul. A més de l'alqueria de Bofilla (Bétera), situada en el límit oest de la comarca, mai havien sigut documentades restes arqueològiques d'esta cronologia, este panorama ha canviat en els últims anys i ara sabem que el cementeri de l'alqueria islàmica de Moncada s'ubicava en el carrer Barreres en l'encreuament amb Sant Roc i les cases musulmanes estaven al voltant de la plaça Mare Francisca de la Concepció o Ravalet. D'altra banda, sabem a través de les fonts escrites medievals (La Crònica o Llibre dels Fets de Jaume I), que l'alqueria de Moncada disposava grosso modo d'un sistema defensiu consistent en una gran torre "dels millors de tota l'Horta ", segons la narració medieval, rodejada per un recinte murallat no massa gran, l'albacar, on es va refugiar la gent l'any 1235 quan l'alqueria va ser assaltada per la host de Jaume I poc abans de conquistar València. Un dels fets més transcendents de la història de Moncada va ser la conquista cristiana, ja que els antics pobladors van ser expulsats i als pocs anys, després de diversos intents de repoblació, va haver-hi un nou assentament19 Ajuntament amb cristians vells davall el domini de l'Orde Del temple. El 29 de maig de l'any 1248 és atorgada la primera Carta de Poblament que consolida definitivament la repoblació i es configura un important senyoriu territorial i jurisdiccional. Mig segle romandrà l'Orde Del temple a Moncada, l'any 1312 el papa Clemente V la dissol per un decret apostòlic (butla Vox clamantis del 22 de març de 1312). En 1319 es crega l'Orde de Montesa i la batlia de Moncada passarà a estos nous propietaris. Moncada es convertix en centre habitual de celebració dels capítols Generals de l'Orde de Montesa. Durant la guerra de la Unió, succeïda en l'antic Regne de València en 1348, l'exèrcit real al comandament del senyor Pedro de Jérica s'apodera de Moncada, en eixe moment en mans dels unionistes. Acampades a Moncada les forces reals projecten i organitzen la batalla de Mislata que posarà fi a la guerra

Una altra data important per al sentiment religiós dels moncadenses és l'any 1388, any en què va nàixer Inés Pedrós Alpicat, coneguda més tard com la Venerable Inés de Moncada. Del segle XV cal destacar l'esdeveniment que va suposar l'estada del rei Martí I a Moncada l'any 1403 i que el rei Ferran el Catòlic en 1481, per mitjà de reescripto, erigira en l'església de Moncada la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats. Quant a l'economia, Moncada es convertix en un dels principals proveïdors de material de construcció de la ciutat de València. En el segle XVI, durant la guerra de les Germanies, El senyor Diego Hurtado de Mendoza, virrei de València, realitza una gran parada militar que allunya els agermanats del lloc. A finals del segle XVI el senyoriu de l'Orde de Montesa a Moncada entra en declivi. El rei Felip II es confisca les rendes de l'Orde assumint el títol de gran mestre de la mateixa i en virtut d'esta disposició la batlia és incorporada a la Corona. A finals del segle, Benifaraig se separa de la batlia, comença així el seu desmembrament. El segle XVII és un segle de crisi, l'expulsió dels moriscos en 1609 va convulsionar tot el país, Moncada, al no estar habitada per moriscos no patirà la minva de població però si la repercussió econòmica que va suposar. De nou el segle XVIII s'inicia amb conflicte bèl·lic i Moncada de nou participa en la Guerra de Successió. En 1706 l'exèrcit borbònic, al comandament del comte de les Torres, establix ací el seu quarter general. Este aquarterament va durar relativament poc ja que el general austracista Joan Baptista Basset li obliga a fugir.

El segle XVIII és el moment en què l'antic domini senyorial s'acaba definitivament. En 1750 el rei Ferran VI dicta un decret en virtut del qual els béns de totes les ordes militars i per tant els de l'antiga batlia de Moncada, queden subjectes a un Consell General Administrador que absorbix totes les facultats que esta tenia. El 26 d'agost s'acorda l'extinció dels càrrecs de capità i batle de Moncada. En este moment s'independitzen de la batlia els llocs de Carpesa, Borbotó i Massarrojos. Si en el polític la situació va canviar radicalment, en l'econòmic va haver de repercutir positivament. Si l'increment de la població es pot considerar un símptoma, servisca com a exemple que la població passa de 1.809 habitants aproximadament, en 1.760 a 2.250 en 1794 (segons Antonio Josef Cavanilles). També és significatiu que en la segona mitat de la centúria i principis del segle XIX es construïxen uns quants palaus i cases senyorials de què es conserva algun exemple: La Finca Roja o el Palau dels comtes de Rótova (actualment Ajuntament de Moncada). El segle XIX també es caracteritza per la conflictivitat bèl·lica i política: Guerra de la Independència (1808-1814), i guerres carlines. D'este segon episodi donarà compte el jutge de primera instància de Moncada qualificant de "abusos i assassinats" l'arribada de les tropes del general Cabrera a Moncada. Des del punt de vista econòmic cal destacar, per la seua repercussió social, la fundació de la fàbrica de teixits de seda Garín, dedicada inicialment a la producció de tissú i domassos per a ornaments litúrgics i altres usos. A mitjan segle la població és d'aproximadament 2.720 habitants, a finals del segle ja són més de 3.500. La primera mitat del segle XX també va ser de gran conflictivitat mundial, dos guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). En 1908 s'inaugura el Mercat Municipal, (Mercat Vell) d'estil modernista. Altres obres públiques importants seran en 1911 la Casa Ajuntament en el carrer Major, sobre el solar de l'antiga Casa Consistorial (actualment seu de la biblioteca municipal en la planta baixa i del Museu Arqueològic Municipal en el primer pis). En 1931 es proclama la II República Espanyola, que és molt celebrat a Moncada. En 1936 s'inaugura el nou escorxador municipal, junt amb les vies del ferrocarril. És l'any que esclata la Guerra Civil Espanyola, després de l'alçament m15 Batalla-medievalilitar contra la II República, Espanya queda dividida en dos zones, Moncada se situarà en zona republicana. En 1938, l'exèrcit republicà, en un intent de detindre l'ofensiva feixista de l'exèrcit franquista cap a València, construïx diverses línies fortificades inspirades en la línia Maginot francesa, una d'elles, la de rereguarda, coneguda com a Línia Puig-Carasol o Immediata, passarà pel terme de Moncada, concretament en l'entorn cridat Mes Blau (pròxim al barri de Sant Isidre de Benagéber). En este punt es construiran búnkers, trinxeres i galeries subterrànies. D'altra banda, moltes de les masies existents dins del terme municipal seran col·lectivitzades durant la guerra per a més tard, acabada la contesa en 1939, ser tornades als seus antics propietaris, per exemple la Masia de Moróder. En l'actualitat Moncada és una ciutat de més de 21.000 habitants amb gran dinamisme econòmic i cultural que intenta compaginar el desenrotllament i creixement urbanístic amb la conservació del seu patrimoni històric i herència cultural.

 
Site developed with Drupal