Formulari de cerca

Esteu aquí

Camí ibèric dels Fornets

Al centre de l'actual territori valencià, la via Heraclea comunicava les ciutats ibèriques més importants del moment: Arse (Sagunt), Edeta (Llíria), la Carència (Turís) i Saiti (Xàtiva). I va ser el camí que el general cartaginés Anníbal Barca utilitzà l'any 220 aC. per anar a Roma des de la colònia púnica de Cartagena. A més a més, tot fa indicar que complementat aquest gran eix viari va haver-hi altres camins perpendiculars est-oest que articularen i comunicaren tots els territoris ibèrics, camins secundaris que en alguns casos es van fossilitzar, és el cas del Camí dels Fornets.

La Via Heraclea i els camins secundaris

Les fonts clàssiques, entre altres l'historiador Polibi (s. II aC.) i el geògraf Estrabó (s. I aC.) i la investigació arqueològica dels darrers anys, parlen de vies de comunicació antigues en la península ibèrica, carreteres anteriors a la xarxa viària romana, en especial una que és coneguda com la Via Heraclea o Hercúlia. Aquesta és una gran via terrestre que comunicava de nord a sud els territoris de les tribus ibèriques de l'orient i sud peninsular i de l'actual sud-est francés, més de 1.300 km. Una via que anava des de Llenguadoc (França) fins a la colònia fenícia de Gadir (Cadis) on estava el temple dedicat al déu Hèracles d'on pren el seu nom.

La via Heraclea va ser una gran ruta comercial i cultural que esdevingué en l'eix de comunicació més important i antic de la península Ibèrica preromana. A partir de l'arribada dels romans en l'any 218 aC. bona part de la via va anar transformant-se en la Via Augusta, es va amollonar amb mil·liaris, van crear nous traçats per comunicar les colònies que anaven fundant, per exemple Valentia (València) i alguns trams perderen la importància que tenien o s'abandonaren definitivament.

El camí dels Fornets

El camí ibèric dels Fornets, en funcionament fins a l'actualitat, s'orienta NW-SE i molt probablement comunicava la costa del golf de València amb la via Heraclea en les proximitats de Bétera quedant el jaciment ibèric del Tòs Pelat (ss. VI-IV aC.) en el seu traçat.

Al camí, tot i que ha estat molt alterat en els darrers 50 anys, encara podem veure diferents trams de roderes més o menys llargs i en algun cas molt ben conservades en quedar paral·leles a l'actual camí i fora d'ús. Un dels segments més llarg i més interessant d'aquest camí carreter és el que trobem a l'altura dels antics forns de calç de Moncada i ara museïtzat que té uns 40 m de llarg. Hi són apreciables les marques de roderes o carrilades amb una separació mínima de 0,90 m i si tenim en compte que l'ample de les roderes és d'un mínim de 0,20 m es pot dir que la separació de les rodes dels carros que circulaven pel camí podia anar originalment entre 1 m i 1,30 m. Aquesta separació entre les rodes corrobora la cronologia ibèrica del camí carreter dels Fornets.

S'han trobat molts exemples de referència coincidents en les proximitats de ciutats ibèriques com ara Arse-Sagunt, Edeta-Llíria, Saiti-Xàtiva, Castellar de Meca (Ayora) o Ilici-Elx. Amb els segles d'ús al Camí del Fornets les roderes s'han anat desgastant i fins i tot eixamplant sent hui poc profundes i en algun punt molt amples. Un detall molt destacable del tram investigat i ara protegit és que hi ha una bifurcació que es dirigeix cap a l'Est. Aquestes roderes tenien com a objectiu principal facilitar el trànsit dels carros en els punts on al camí hi havia un cert pendent o simplement interessava marcar-ho ben clarament.

 
Site developed with Drupal