Carta pobla

Iniciem la Moncadapèdia amb el document capital del naixement de la nostra ciutat: la Carta de població que la Casa dels Templers de València feren del lloc de Moncada el divendres 29 de maig de 1248. 

QUÈ DIU LA CARTA DE POBLAMENT?

Recomanem vivament la lectura de la Carta de població: és un text medieval en què s’hi signa (amb una creu) un compromís de caire feudal. Als nous pobladors (els 19 signataris) i als seus descendents es concedeix a perpetuïtat una casa a cadascú i una fanecada de terra per cultivar un hort a Moncada; a canvi demanen cada any, per la festa de Sant Miquel de setembre, una contribució de tres lliures de cera. També els donen aproximadament quaranta hectàrees de terra de regadiu, per les quals contribuiran als senyors amb una tercera part de tot allò que hi traguen, és a dir: “del fruit del pa, en l'era, i de la verema, en la vinya, i de les figues, quan Ies hàgeu assecades, (...) i de les oliveres, la tercera part, i semblantment, de tot el fruit que tinguéreu allí, ens donareu, a la susdita Casa [del Temple de València], la tercera part, sense cap càrrega per a nosaltres ni per a la dita Casa”. 

També els donen al voltant de seixanta hectàrees de terra de secà i altres terres per les que pagaran “una quinta part del pa, en l'era, i de la verema, en la vinya, i semblantment, de tot el fruit dels arbres que n'hi haja allí”. 

És bonic i cridaner l’estil entre poètic i jurídic-administratiu que s’utilitza en el document:

Així doncs, les dites donacions, amb totes les seues pertinences, condicions i entrades i eixides, i amb totes les millores que feu allí, tant en les cases com en allò que heu heretat, des de l'abisme fins al cel, i amb les aigües per a regar, amb les sèquies, les pastures, fustes, pedres, vies i camins, conduccions d'aigua i desaigües, us les donem i establim, a vosaltres i als vostres, perpètuament, perquè en feu, lliurement, tota la vostra voluntat i la dels vostres, sense vincle, retenció ni obstacle de cap persona, d'acord amb el millor que es puga dir i entendre per al sa intel·lecte i profit vostre i dels vostres, i sense mal ingeni ni engany vostre, salvant, però, per a nós i per a la dita Casa, el nostre dret, cens i agrari susdits”. 

La Casa del Temple es reservava el dret de compra, en tot cas salvant sempre el seu dret i senyoria. Els manen no fer ni elegir altre senyors, i ser bon serfs i vassalls, residents en la seua terra.

Els senyors retenen “molins i forns i fàbriques i banys”, es comprometen a defendre als seus vassalls i el dret a utilitzar-los en les expedicions guerreres, tot segons els furs i costums de València. 

I a més, perquè totes les coses dites obtinguen fermesa, fem validar aquest document amb el segell del senyor Guillem de Cardona, mestre de Catalunya i d'Aragó.”

És un text breu i preciós, una finestra a un altre temps, però, el que és més important, a un mateix espai, transformat durant segles d’història.

Emprem la publicació que se’n va fer el 1997, editada per l’Ajuntament per al 750 aniversari del naixement de Moncada com a poble (1998), i a cura de la Comissió del 750 Aniversari. La traducció al valencià de l’original llatí pertanyia a l’Oficina Municipal de Promoció de l’Ús del Valencià, i la transcripció del llatí la va fer en Xavier Serra Estellés.

 

CARTA DE POBLACIÓ[1] QU'ELS TEMPLERS FEREN DEL LOCH DE MONCADA (1248)

Sia manifest a tots, tant als presents com als futurs, que nós, fra Gauteri, comanador de la Casa de València de la milícia del Temple, amb el consell i voluntat de fra Joan, cambrer de la dita Casa, i d'Arnau de Timor i de fra Aguiló, de fra Ramon i d'altres germans allí presents, amb l'autoritat del senyor Guillem de Cardona, mestre en els territoris de Catalunya i d'Aragó, en el nostre nom i en el de tots nosaltres, presents i futurs, us donem, concedim i establim, perpètuament, a vosaltres, pobladors de Moncada, a saber, Doménech de Ciscar i Berenguer de Riu, Pere de Barberà, Guillem Bosch, Bernat Rossinyol, Guillem de Sant Joan, Guillem de Rubuitrago, Guillem de Riu, Bernat de Vilavella, Pere Doménech, Pere Durà, Bernat Sabater, Pere Martí, Arnau Traginer, Pere d'Alpicat, Ramon d'Albesa, Pere Segarra, Berenguer de Ramon Mullerat, Bernat Serrano, i als vostres successors, unes cases, a cadascun de vosaltres, i una fanecada de terra per cultivar un hort a Moncada, com ja us assignàrem i marcàrem els termes. Per aquestes cases i hort, ha de donar-nos, cadascun de vosaltres, a nosaltres i als nostres successors de la Casa de València, cada any, per la festa de Sant Miquel de setembre, tres lliures de cera censals[2], i no cap altra cosa. 

També us donem, a vosaltres i als vostres, perpètuament, quaranta jovades[3]de terra de regadiu, com ja us assignàrem i marcàrem els termes. Per aquestes terres, ens donareu, a nós i a la Casa de València, de tot el fruit que Déu us done en elles, una tercera part, fidelment i sense cap càrrega per a nós ni per als nostres, a saber: del fruit del pa, en l'era, i de la verema, en la vinya, i de les figues, quan Ies hàgeu assecades, la tercera part, i de les oliveres, la tercera part, i semblantment, de tot el fruit que tinguéreu allí, ens donareu, a la susdita Casa, la tercera part, sense cap càrrega per a nosaltres ni per a la dita Casa. 

També us donem i establim, a vosaltres i als vostres, seixanta jovades de terra de secà, en el dit terme de Moncada. 

També us donem i concedim, íntegrament, les terres que foren de Pasqual de Calatayud i d'Arnau Ferrer, que llinden, per una banda, amb el cementeri antic, per l'altra, amb el terme d'Alfara, i per l'altra, amb el camí que va a Morvedre, i per l'altra, amb la via pública que va als molins i a l’alqueria[4]d'Alfara. 

I de tota aquesta terra, que està en el secà, que us donem i establim, a vosaltres i als vostres, ens donareu, a nós i a la Casa nostra de València, sempre, de tot el fruit que Déu us done en ella, fidelment i sense cap càrrega per a nós i per als nostres, una quinta part del pa, en l'era, i de la verema, en la vinya, i semblantment, de tot el fruit dels arbres que n'hi haja allí, ens donareu, a nós i als nostres, la quinta part, fidelment i sense cap càrrega per a nós i per als nostres. 

També us donem, a vosaltres i als vostres, perpètuament, tots els mallols[5]que n'hi ha en l'hort que fou de Bartomeu Gil, fins a l'entrada de l’alqueria de Moncada, amb la terra en la qual estan cultivats, i amb els arbres que n'hi ha allí; de tot el fruit que Déu us done en ells, en els que n'hi ha plantats o es planten, ens donareu, a nós i a la Nostra, per sempre, la tercera part, en la vinya, fidelment, amb la tercera part del fruit dels arbres, sense cap càrrega per a nosaltres, retenint, però, per a nós i per a la Casa nostra, el colomer que n'hi ha allí, amb les seues entrades o eixides. 

Així doncs, les dites donacions, amb totes les seues pertinences, condicions i entrades i eixides, i amb totes les millores que feu allí, tant en les cases com en allò que heu heretat, des de l'abisme fins al cel, i amb les aigües per a regar, amb les séquies, les pastures, fustes, pedres, vies i camins, conduccions d'aigua i desaigües, us les donem i establim, a vosaltres i als vostres, perpètuament, perquè en feu, lliurement, tota la vostra voluntat i la dels vostres, sense vincle, retenció ni obstacle de cap persona, d'acord amb el millor que es puga dir i entendre per al sa intel·lecte i profit vostre i dels vostres, i sense mal ingeni ni engany vostre, salvant, però, per a nós i per a la dita Casa, el nostre dret, cens i agrari susdits[6].

Quant a la venda o alienació que, de les susdites coses, volguéreu fer, primerament, tindríeu l'obligació de fadiga[7]respecte a nós i als nostres successors de la Casa nostra, durant trenta dies, i si no les volguérem retenir per un preu just, que us faríem, les coses que anàreu a vendre o alienar, després les podríeu vendre, alienar i fer la vostra voluntat, als vostres semblants[8], però, salvant sempre el nostre dret i la senyoria, el lluïsme[9], el cens, l'agrari i la fadiga, com s'ha dit. En totes les coses susdites, no us fareu ni elegireu cap altres senyors ni patrons[10], sinó a nós i als nostres successors, i sereu vertaderament hòmens nostres, serfs i vassalls fidels, i habitants i afocats[11], i residents en aquell lloc amb tota la vostra família, sense cap altra donació.

I vosaltres i els vostres, tant si esteu de bon grat com irats, confirmareu i entregareu el dret en el nostre poder i en el dels nostres batles[12], sempre que us fóra requerit. I nós i els nostres farem que totes les coses susdites, amb totes les millores que feu allí, les posseïu, tingueu, disfruteu i cultiveu, lliurement i pacíficament; contra tota classe de persones, us defensarem i donarem suport, a vosaltres i a totes les vostres coses, com si foren les nostres, segons el nostre poder i el bon costum del Temple, sense afegir-vos ni augmentar-vos, a partir d'ara, cap altre mal costum. Retenim també, per a nós i per als nostres, a la nostra pròpia voluntat, tots els molins i forns i fàbriques i banys, que n'hi ha o n'haurà, en l’alqueria o en el terme de Moncada. Retenim també, sobre vosaltres i els vostres, per sempre, el dret d'host i cavalcada[13], segons els furs i costums de València, concedint-vos i donant-vos, a vosaltres i als vostres, per sempre, els furs i costums de València. I a més, perquè totes les coses dites obtinguen fermesa, fem validar aquest document amb el segell del senyor Guillem de Cardona, mestre de Catalunya i d'Aragó. 

D'acord amb aquestes coses, nosaltres, els dits Doménech de Ciscar, Berenguer de Riu, Pere de Barberà, Guillem Bosch, Bernat Rossinyol, Guillem de Sant Joan, Guillem de Rubuitrago, Guillem de Riu, Bernat de Vilavella, Pere Doménech, Pere Durà, Bernat Sabater, Pere Martí, Arnau Traginer, Pere d'Alpicat, Ramon d'Albesa, Pere Segarra, Berenguer de Rifa, Ramon Mullerat i Bernat Serrano, rebem de vós, senyor fra Gauteri, i dels altres senyors i germans, totes les coses susdites, de bon grat i amb bona intenció i espontàniament, i declarem, concedim i firmem, en el nostre nom i en el dels nostres, totes les coses susdites, les que ens heu donades i establides i les que heu retingudes per a vós, i us prometem, a vós i als vostres successors de la dita Casa vostra, ser hòmens vassalls, fidels, habitants i afocats amb tota la nostra família, en la dita alqueria de Moncada, i prometem treballar bé les donacions que ens heu fet, i millorar-les, i donar-vos el vostre dret, cens i agrari convingut, fidelment, segons s'ha dit, i no ens queixarem de vós ni elegirem, des de hui, cap altre senyor, sinó a vós i als vostres successors de la dita Casa vostra. 

Fet açò a IIIIº calendes de juny de l'any del Senyor mil·lèsim CCº XLº octau[14].

Sig- [creu]ne[15]de fra Gauteri, comanador de la Casa de València.
Sig- [creu]ne de fra Joan, cambrer.
Sig- [creu]ne d'Arnau de Timor.
Sig- [creu]ne de fra Aguiló.
Sig- [creu]ne de Ramon.
Sig- [creu]ne de fra Doménech.
Sig- [creu]ne de fra Guillem de Palau.
Sig- [creu]ne de fra Bernat de Balaguer. 

Nós, els que açò aprovem i signem, i ho manem escriure i signar als testimonis.
Els testimonis d'aquesta cosa són: 

Sig- [creu]ne d'Arnau de Guillem.
Sig- [creu]ne de Bernat de Ricla.
Sig- [creu]ne del Vasc.
Sig- [creu]ne Guillem Conqués.
Sig- [creu]ne de Bernat de Miralles, prevere.
Sig- [creu]ne del senyor Guillem de Cardona, mestre en els territoris de Catalunya i d'Aragó, que aprova aquesta donació i la confirma, i amb el segell valida plenament el present document. 

Bernat Barberà, capellà de Moncada, féu escriure aquestes coses, i les conclogué per manament del dit comanador i dels altres germans, amb les lletres esborrades i corregides en la línia VIa, on diu "seixanta", en el dia i any susdits. 



[1]També dita carta poblacarta de poblamentcarta de poblament: concessió feta pel sobirà o pel senyor feudal d’un lloc amb la finalitat d’atraure-hi pobladors o arrelar la població existent en una localitat. (Diccionari Valencià, Ed. Bromera, 1995); pobla: nucli de població fundat en virtut d’una carta de poblament que concedia cert privilegis. (Diccionari Valencià, Ed. Bromera, 1995).

[2]Censal o de contribución.

[3]La jovada és el tros de terra que podia llaurar una jova de bous o mules en un dia; equivalia, aproximadament, a una hectàrea.

[4]De l’àrab al-qarya, llogaret.

[5]Vinyes.

[6]Les tres lliures de cera i les altres prestacions en espècies.

[7]Dret de compra que tenia el senyor feudal, si l’emfiteuta (el que conreava les seues terres) volia vendre el domini útil d

[8]De la mateixa classe o condició; quedaven exclosos, per tant, els senyors i els clergues.

[9]Dret a rebre el senyor una determinada quantitat, si l’emfiteuta venia el domini útil de la terra a tercera persona. Uns altres drets i senyories: domini directe de les terres, monopolis (molins, forns, carnisseries, i d’altres), drets jurisdiccionals, etc.

[10]Protectors.

[11]De foc;afocat: dit del vassall d’un senyor feudal que tenia el domicili o foc en el territori d’aquest i al qual restava lligat per dret de fogatge. (Diccionari Valencià, Ed. Bromera, 1995).

[12]Representant del senyor, especialment, en qüestions econòmiques i administratives.

[13]Obligació de participar en les expedicions guerreres del senyor; a partir del segle XV, se solia reemplaçar (redimir) per una contribució en diners.

[14]Divendres 29 de maig de 1248.

[15]Signatura del notari.

 

Site developed with Drupal