Formulari de cerca

Esteu aquí

Casa andalusina del Ravalet

Context històric

Després que Abderramà III va establir l'any 929 un nou poder polític a Còrdova (el Califat omeia d'Occident) que perdurarà oficialment fins l'any 1031, en què fou abolit donant lloc a un gran nombre de regnes coneguts com taifes, València es va convertir en capital d'un d'aquells regnes de taifa, i va experimentar un important creixement urbanístic i econòmic.

Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) es va construir una nova muralla a la capital de la taifa i es van edificar castells i fundaren moltes alqueries a l'aixopluc de la Medinat al-Turab o València. És en aquest ambient en què va nàixer a l'horta de Balansiya, entre altres, l'alqueria de Moncada, una de les millors de l'horta segons les cròniques de l'època.

Poc més tard, amb els almohades a la península (1147-1269), moltes altres alqueries construiran potents torres i albacars, com seria el cas de Turris de Moncada, i es reforçaran antics castells d'època taifa i almoràvit (s. XI-XII).

El final de l'alqueria de Moncada es coneix gràcies a La Crònica de Jaume I, en aquesta obra literària es descriu el setge, l'assalt i presa de la Torre de Moncada, aproximadament tres anys abans (1235) de l'entrada en València de les tropes cristianes. Aquest fet històric serà d'indubtable transcendència per a Moncada, i òbviament tanca una etapa històrica.

Organització urbanística

Tot i les moltes incògnites, podem aproximar-nos a l’esquema urbanístic de l’alqueria a partir de les intervencions arqueològiques efectuades entre els anys 2006-2007 a la plaça de la Madre Francisca de la Concepción, popularment coneguda com El Ravalet.

El poc urbanisme que coneguem de la Moncada musulmana és de finals del segle XII -principis del XIII, i estava configurat per cases de forma rectangular d'una sola planta i amb un pati central, agrupades formant illes i articulades per carrers, un de principal, orientat NS, fossilitzat amb l'actual carrer Major, i d'altres orientats est-oest. També sabem que hi havia carrers secundaris i fins i tot atzucacs. Es planteja així una alqueria d'aproximadament 4 hectàrees, des de la zona excavada fins a la cruïlla d'antics camins que es manté a l'actual plaça de la Creu de Quintana. L'alqueria estaria envoltada per una xicoteta muralla que els cristians definiren en el segle XIII com a barreres, i una torre defensiva envoltada per un recinte emmurallat anomenat albacar, com a últim reducte de defensa de la població. Per últim, sabem pels treballs arqueològics dels darrers anys que en el camí que conduïa a l'alqueria d'Alfara i als molins, actual carrer de Les Barreres i Avinguda de Les Germanies respectivament, estava el cementeri musulmà o maqbara de l'alqueria de Moncada.

La Casa 5

La Casa sud o núm. 5 era d'una sola planta, cantonera i ocupava 197 m2., seguint el model urbà, on l'espai domèstic s'organitza entorn a un pati central a celobert. A ell s'hi obrin totes les dependències perquè arribe la il·luminació i la ventilació necessàries. Les cases andalusines presenten poques obertures al carrer, i la major part solament mostren la porta d'entrada i algunes petites finestres. Les parts de la casa són:

  • Vestíbul: Estança que donava accés a l'interior de l'habitatge des del carrer per l'angle sud-est del pati central.
  • Pati: El pati i jardí (sâha) era un element central que permetia la comunicació de totes les dependències de la casa. En ell es desenvolupava la major part de l'activitat quotidiana de les famílies. En l'angle sud-oest, el més ombrívol del pati, hi havia un pou per abastir-se d'aigua potable.
  • Estable: En el costat est del pati hi ha una habitació identificada amb l'estable (ajûr). En l'extrem sud de l'habitació hi ha les restes d'un antic pessebre.
  • Saló nord-est: És de planta rectangular molt proporcionada (1 x 2). L'habitació estava pavimentada amb un pis de morter de calç blanc molt acurat i comunicada amb el saló principal a través d'un estret llindar.
  • Sala principal: En l'angle nord-oest està la cambra principal sota la teulada nord. També és de planta rectangular amb una proporció exacta de 1 x 2 . L'orientació és la més tradicional per ser l'estança més il·luminada, la més càlida en hivern i la més allunyada del carrer. Una sala on s'acostumava a afegir alcoves menudes comunicades per un simple llindar sense porta. En l'actualitat conserva bona part de la pavimentació feta en època cristiana.
  • Alcoves: Se n'han identificat dos. Eren xicotetes estances en les quals se situava un llit que ocupava pràcticament la totalitat de l'espai.
  • Cuina: Al costat sud-oest de la casa (hui no visible) trobem confrontat al pou del pati un llindar esglaonat que ens porta directament a la cuina.
 
Site developed with Drupal