Col·lecció de fotos
Els coets a Moncada. La família Caballer

Seguim publicant col·leccions de fotos de l’Arxiu Municipal. En este cas es tracta de fotografies al voltant del món de la pirotècnia de la família Caballer Verdeguer, una institució en este àmbit a nivell internacional. Desconeixem qui ha donat les fotos; agraïm l’aportació i per suposat esperem qualsevol indicació al respecte.

Es tracta de 41 fotografies que mostren detalls de l’ofici de coeter/a de la família que va obrir la porta a molts altres pirotècnics i pirotècniques de la nostra comarca, i de les relacions socials i laborals que el sector propiciava -com conta en una entrevista genial Antonia Caballer Verdeguer, Antonia la Coetera, que convidem a reveure o a rellegir-. La fabricació artesanal dels coets necessitava de moltes mans, per això es repartia bàsicament entre moltes dones en forma de treball submergit en les seues cases; després portaven els coets buits als Caballer, que afegien la pólvora i els precintaven. 

L’explicació de les fotos l’ha fet de nou Antonia Caballer (1927), la supervivent de la família, que té un cabet en molt bona forma. Antonia és un testimoni privilegiat, i a més una gran persona amb qui ho hem passat molt bé. En esta ocasió també comptem amb l’ajuda de la seua filla Asunción. El resultat és un relat ric en detalls, anècdotes i matisos, ple d’humanitat i de bon humor.

*

Imatges d’una disparada “de categoria” en un lloc indeterminat de Moncada. Antonia pensa que potser fóra al nord de la població, anant cap a Bétera. La plaça és de terra i els arbrets pareixen acabats de plantar, però funcionen molt bé ancorant els cordells que distribueixen la disparada.

Fixeu-vos també en l’empedrat del carrer a este costat de la plaça, que és d’abans de la generalització del ciment i del quitrà. La caseta que es veu té una façana modernista amb falses arquitectures i molts detalls: balustrada al terrat, pilons, embellidors per amagar les persianes...

**********

Una colla de treballadores i treballadors de la pirotècnica davant de l’estesa d’una disparada. A la part de baix veiem un segell que diu “SEPTIEMBRE. 1946”. Antonia reconeix, drets darrere i de dreta a esquerra, a un xic que deien el “Torrut” i a la seua germana Maria. Assegut en terra i amb un xiquet al braç, un xic d’Alfara que deien “el Traca”. Alguns operaris porten un peto de treball, i els xics asseguts davant duen espardenyes de veta.

**********

Antonia és la dona asseguda a la dreta fent coets, estava empaperant i fent mesuretes per a posar el color. “Quan veig les palmeres dic: Mira, les meues mans no han treballat d’atra cosa. Ala, a fer colorins!”. En front estava la seua amiga Adela, que en aquell moment estava embarassada i ens conta que va anar a sa casa per a que li passara la llista.

Dreta al mig està la seua filla major, Asunción [Taroncher Caballer], i per la porta aguaita una amiga d’esta.

**********

Alguns membres de la família Caballer posant davant del Penyal d’Ifach, on anaven a fer alguna disparada. El xic del mig amb peto de treball és José (‘Pepet’) Caballer Verdeguer, que després estigué vivint a Colòmbia deu anys.

**********

Tono Caballer Verdeguer, germà major d’Antonia, fent carcasses davant de la màquina d’encordar. Ens conta la Coetera que quan les disparaven eixien vàries palmeres d’una mateixa carcassa, i que això no ho ha pogut fer ningú més que el seu germà, que era un virtuós en l’ofici. Conta que el seu germà Pepet ho va intentar en un castell dalt de Seminari i “en una castanya els va fer perdre els peus de terra [risses]”. Davant té un roll del tipus de metxa amb què s’encordaven les carcasses per a que durara, i al mateix temps els donava força per a tronar. Les xiques eren, la de la dreta, una treballadora, i la de l’esquerra Carmen la Tarina, una cunyada de la popular Josefina Caballer, la seua germana major, que va heretar el negoci quan Antonia va haver d’ocupar-se de son pare. Resulta curiós veure a les dos xiques vestides de negre, que era molt habitual en aquells anys. De Tono ens diu que era un grandíssim professional, i estigué tancat dos anys després de guerra; en els primers mesos de la contesa el van posar de conductor quan treien de les cases “als beatos”, sovint per afusellar-los. Ho explica més detalladament a la seua entrevista, que aconsellem novament.

La gran pedra que hi ha damunt de la màquina d’encordar suposem que li donaria estabilitat. D’ahí passaven a una taula, les empaperaven i els posaven la metxa. El tret és una bolsa de pólvora que és a què li pegaven foc. La carcassa de l’esquerra ja està encordada, i en la que Toni té entre mans veiem com era el treball pacient d’anar lligant. Pensa que les altres carcasses li les arrimarien per a la foto.

Tono morí molt jove i fadrí, als 42 anys, d’una malaltia hepàtica.

**********

Tono Caballer

**********

Un grup de treballadores pirotècniques amb uniforme de treball mostrant diferents tipus de coets: unes amb traca, unes altres amb una grandíssima carcassa roja i blanca (pareix que pose un “30”, possiblement en referència al nombre de carcasses que contenia) i molta varietat de coets. La xica de l’esquerra és Maria Caballer, germana d’Antonia, i la que agafa de dalt la carcassa gran, Carmen “la Pintora”, a qui seguirem veient més avant.

**********

El canó de la carcassa “Gran Luisito”, que pesava 50 quilos. Dalt hi ha dos treballadors que no reconeixem, i els de baix són Miguel Zamorano, ‘Tarín” (marit de Josefina Caballer, la germana major d’Antonia, que té una plaça a Moncada) i els germans Tono i Pepe Caballer Verdeguer.

[Antonia té dubtes i pensa que el del mig podria ser el seu germà Pepe, i que el xic de la dreta seria un altre que va morir en un accident pirotècnic, intentant salvar 60.000 pessetes que havia cobrat. En morir, la guàrdia civil va destruir el taller que s’havia muntat pel seu compte. Siga o no siga així, la història és interessant i il·lustra el perill inherent a este treball].

**********

Un dia d’estiu, algú fotografia a la mare d’Antonia, Bàrbara Verdeguer Albert, en la banqueta fent traca; primer sola, després amb una amiga de negre, i finalment amb les dos i Adela, una treballadora molt amiga d’Antonia que vivia davant de sa casa; sa mare era “la mèdica”, la que els duia a València al metge. Estaven al corral de casa, que conta que era molt gran, i que de vegades tapaven el desaigüe, posaven un pam d’aigua i es banyaven i jugaven les xiquetes. Recorda d’una infància molt bona.

Veja’ns també els feixos de traca i el treball que estan fent tisores en mà. La tauleta està feta amb una bona base i pilonets als cantons per posar el fil. Quant a la indumentària, la xica de la dreta porta un davantal impecable i unes atrotinades espardenyes de veta; Bàrbara du sabates i la xica de negre unes estranyes espardenyes; anar vestida de negre era molt habitual en aquells anys, especialment entre les dones.

Bàrbara Verdeguer va morir fent traca, com en la foto, i com ella haguera volgut. Li va agarrar algun ataquet i va caure, passant a millor vida.

**********

Per fi veiem a Antonia la Coetera de joveneta amb amics i amigues que treballaven al coet; ella és la xica amb ulleres, que li van posar quan tenia 10 ó 12 anys i anava a escola. Conta que com tenia el front ample sempre duia flequillo. La que va a cavall era germana d’uns pintors, i l’altra xica va ser dona d’aquell xic que morí cremat i que hem vist un poc més amunt. El xic de l’esquerra és Paco Linares, que estava coixet, i que pareix que porte peto de treball.

Els fotògrafs pujaven a Santa Bàrbara i posaven els seus telons amb paisatges i el seu attrezzo, que podia incloure animals o vehicles (vaixells, avions...), roba per disfressar-se i altres complements. Són els anys 40.

**********

Antonio Caballer Llorens, pare d’Antonia, patriarca de la nissaga de coeters. La imatge té poca qualitat i està molt tacada, però veiem que té davant el rotllo de fil i que està treballant fent carcasses. Antonio Caballer també va ensenyar l’ofici a tots els pirotècnics i pirotècniques dels voltants.

**********

Antonia és la xica rossa i molt guapa de l’esquerra, que té una xiqueta davant. Al xic li deien “Gallina”, i també es va fer un taller pirotècnic pel seu compte. La de la dreta era una xica del barri que com la majoria treballava fent coets. El xiquets són Pepita (Zamorano Caballer, mare i àvia de pirotècnics) i el seu germà Miguelín, que porta un coet en les mans. El camió és d’abans de guerra, i conta que li’l vengueren per 10.000 pessetes a un tal Amadeo, de Bétera, que en el bons temps de l’artesania de la pirotècnia també es muntà un talleret pel seu compte.

**********

Els mateixos d’abans es tornen a retratar amb cinc xiques més. Sa tia Maria és la primera de darrere per la dreta.

**********

Al centre veiem a la mare d’Antonia, Bàrbara Verdeguer, i a son pare, Antonio Caballer, darrere de dos grans paelles d’arròs. Agenollada amb ulleres i falda a quadres, la nostra informat, Antonia la Coetera. Carregada amb un xiquet de bolquers (Pepito), la tia Sarín. Al voltant dels patriarques una colla de “catalans”, pirotècnics de Barcelona amb qui, en aquells anys de carestia, practicaven l’estraperlo: dins de carcasses buides posaven arròs, oli i altres productes controlats per la Fiscalia. Amb ells feren molta amistat, i prova d’això són estes magnífiques paelles d’arròs amb què es regalarien familiars i amics.

**********

Antonia de xiqueta amb son pare, posant davant d’una grandíssima carcassa. Dins de les caixes de fusta hi ha un canó per disparar les carcasses, possiblement el mateix “Luisito” -que més va estar exposat i que ara mateix està desaparegut.

**********

Adela, a qui ja hem vist més amunt, i “la Torruda”, treballadores de la casa, amb la bicicleta d’Antonia.

**********

Antonia Caballer en la seua bicicleta, amb què pujava al taller a treballar. A l’entrevista ens deia: “A mi me feren una bicicleta molt asseà que me la dugueren de Barcelona i me la muntà Maynero de Burjassot. Tretze anys tinguí la bicicleta, no es podia demanar més [risses]”. Li la van comprar als 13 anys i quan es va casar li la vengué a la seua germana Josefina pels mateixos diners que havia costat (25.000 pessetes de l'any 53).

**********

Una altra fotografia en les instal·lacions de la pirotècnia. Les retratades són Barbereta Caballer (germana d’Antonia la Coetera), amb les xiquetes María Antonia i Asunción, les filles d’Antonia, que és la que està a la dreta amb ulleres i mocador al cap. A la xiqueta més major la identifiquen com Amparo, filla de Carmen “la Pintora”.

Encara que només tenim una visió parcial de la matrícula del cotxe, podem saber que es va matricular en 1953, temps de bonança per al negoci familiar i de molt de treball distribuït per gran part de les cases del poble.

**********

De nou, Amparo, Asunción i María Antonia, amb ramellets de flors, en la zona dels tallers, a on tenien els fruitals (en la imatge, davant d’un nesprer). És la mateixa sessió de fotos que la de la foto anterior, però en este cas es veu més clarament que les dos germanetes van vestides igual, amb faldilles molt divertides.

**********

Una disparada en una data i un lloc indeterminats.

**********

Una altra disparada, amb un xiquet rodant perillosament entre les carcasses.

**********

Dos fotogrames de la mateixa disparada. Un grupet de gent es protegeix dels trons en grup contra un mur alt.

**********

Esta activitat també és molt curiosa: es tracta d’unes disparades que es feien en batejos o comunions davant de casa. Quan explotaven els coets rebentaven les bossetes i queien joguets o caramels. Veiem xiquets i no tan xiquets gaudint amb els regals i competint per aconseguir-los.

**********

Tono i Pepe, els dos germans d’Antonia, de jugarota al taller amb un carretó. El garatge encara es conserva igual.

**********

El primer per l’esquerra pareix Tono, el major dels Caballer, i el xic de blanc podria ser Salvador, que es va casar amb Carmen ‘la Xurra’. Sobre el camió veiem un joc d’escales, necessàries per posar traques i altres elements de les disparades.

**********

Antonia la Coetera vestida de Samaritana. Ja l’havíem vista vestida de Santa Bàrbara [en la seua entrevista], i ens havia contat divertides anècdotes sobre estes aparicions teatrals a festes. Ens conta ara que va eixir de regina i d’altres personatges; tenia gust per la disfressa i s’apuntava a totes les celebracions.

Ens torna a contar l’anècdota de quan volia una melena llarga per disfressar-se i anà a València a llogar una perruca, però estava plena de polls i a la fi va eixir amb el seu monyo.

**********

Antonia i el seu marit, José Taroncher Alós, retratats davant del pontet que creuava el carrer Lluís Vives, per evitar l’aigua o el fang en cas d’inundació.

**********

Pareixen ser María José Lora Zamorano, de blanc a la dreta, amb una desconeguda. María José és l’hereva en actiu de la família Caballer, neta de Josefina Caballer i Miguel Zamorano. La seua empresa, Caballer FX, continua sent una referència internacional en l’àmbit de la pirotècnia. La foto porta una data: el dimarts 19 de març de 1996, dia de Sant Josep, a les falles de València.

**********

Josefina Caballer Verdeguer, germana d’Antonia, molt reconeguda en l'àmbit professional de la pirotècnia i amb carrer dedicat en Moncada. Està treballant en el taller familiar i entre fruitals (darrere, un taronger).

**********

Fina Caballer i el seu fill Miguel (a qui hem vist abans com a “Miguelín”), en el curs d’una entrevista que els feren per a Televisió Espanyola. Darrere, en una foto ovalada, el patriarca de la família, pare d’Antonia i de Josefina: Antonio Caballer Llorens, i una foto d’un espai que no reconeixem.

**********

Una altra instantània de la gravació del mateix programa. Darrere dels convidats veiem més retrats de membres de la família Caballer: possiblement els germans de Josefina, Tono i Pepe, i trofeus, diplomes i, a la dreta, el “Gran Miguelito”, amb el nom, una menció al fundador i el “30” que hem vist abans i que potser es refereix a la capacitat, es a dir, al nombre de carcasses que podia llançar. Damunt hi ha un paquet amb un altre “30”, que podria ser la caixa de les carcasses preparada per carregar el canó.

**********

I la tercera fotografia de la sèrie: mare i fill molt elegants, trofeus i el Gran Miguelito, el canó més gran que utilitzaven per llençar les carcasses.

**********

De nou pareix Josefina Caballer amb pamela i fent traca i coets a la banqueta.

**********

Carmen Sanfélix Sánchez, “la Pintora”, mare d’Amparo, la xiqueta que hem vist en un parell de fotos més amunt, i el braç de Josefina Caballer. Ací es veuen centenars de coets que s’elaboraven a mà, amb paciència i moltes hores.

**********

Eixe mateix moment en el sentit contrari: ara sí que veiem a Josefina Caballer (suposem que ja jubilada) amb la seua bata florejada, pareix que empaperant un coet. La taula és més gran que les banquetes que hem vist abans però continua tenint els angles arreglats per posar el fil.

**********

De nou Carmen Sanfélix, “la Pintora”, lligant un coet al costat d’una dona que no hem pogut identificar.

**********

Josefina Caballer lligant unes carcasses. En desaparèixer d’escena els seus germans, Fina va assumir el comandament de l’empresa.

**********

De nou Camen, “la Pintora”, ara omplint de pólvora els canonets. Després es posa l’estopí i els capirutxos, es precinten i ja estan preparats per disparar.

*

 

Site developed with Drupal