Formulari de cerca

Esteu aquí

La Fàbrica de la Seda

La protoindustrialització del segle XIX

Ja pel segle XIX, es poden trobar nombroses referències a la producció de seda en Moncada. L'historiador i geògraf  Sebastián de Miñano en la seua obra Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal de 1826 al·ludeix a la producció de seda a Moncada.

Per la dècada dels anys 40 hi ha algunes referències molt interessants. El també historiador Francesc-Andreu Martínez al seu treball Desarrollo y crecimiento. La industrialización valenciana, 1834-1914, apunta que en 1841 treballaven unes 70 dones i 10 homes. Però ja en 1845 el geògraf i editor Francisco de Paula Mellado en España geográfica estadística y pintoresca, informava que en Moncada es produïa 2.000 lliures de seda. També indica la presència de “telares para lienzos”.

Per últim, Pascual Madoz en 1848 en Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, diu que en Moncada “existe una fábrica de hilar y torcer seda” i que “el comercio se reduce a la exportación de seda a Valencia”. Sense cap gènere de dubtes estem parlant de la mateixa fàbrica, la que la tradició oral denominava del Capell. Aquesta tradició sedera moncadina, acumulada al llarg dels segles, va fer possible que en la segona meitat del segle XIX es constituïren les companyies que donarien continuïtat a la producció de forma industrialitzada.

Moncada i la seda

La relació de la ciutat de Moncada amb la sericicultura valenciana es remunta, com a mínim, al segle XVII i va ser especialment intensa des de mitjan s. XIX i extraordinària a partir de l'any 1931 amb l'arribada al municipi de l'empresa tèxtil valenciana Mariano Garín Martí (1912-1940). Però l'edifici de la fàbrica que hui es conserva va ser construït per iniciativa privada a mitjan segle XIX en el marc de la protoindustrialització valenciana i és un valuós exemple d'arquitectura industrial.

Les instal·lacions museogràfiques

Els edificis que hui dia alberguen la futura col·lecció museogràfica de la Fàbrica de la Seda de Moncada són dos, el Xalet i la Nau. Tots dos se situen alineats i imbricats en el carrer Ramón de Villarroya, entre els números 1-15, carrer per on s'accedeix en l'actualitat a les instal·lacions. El “Xalet” és un edifici de planta quadrangular de 174 m2 que compta amb una planta baixa i un primer pis. En la planta baixa es troba el hall i accés a la Fàbrica, el Magatzem 1 i la Sala 1 de la col·lecció museogràfica. En aquesta sala s'exposen de forma permanent diversos instruments en dues vitrines verticals, una màquina Jacquard i un conjunt de rastres. En la primera planta estan les recentment creades oficines de  gestió i direcció.

Recorregut actual

A l'oest del Xalet se situa la Nau, a la  qual  s'accedeix des de la Sala 1, on comença el recorregut de l'exposició permanent. La Nau té 70 m de longitud per 8,50 m d'ample i està dividida en dos sectors. Al Sector est es localitzen dos grans magatzems, un despatx, un passadís amb panells explicatius que connecta per l'est amb la Sala 1 i per l'oest amb la Sala 2; aquesta última és una gran superfície diàfana allargada, alterada únicament pels pilars de la coberta.

El fons museïtzat

En la Sala 2, ja en el costat sud la Nau, estan instal·lats 11 telers Jacquard del segle XIX, fabricats en ferro i fusta. Estan alineats en bateria i en perfecte estat de conservació que hui dia segueixen en funcionament. A més dels telers, en el costat nord, hi ha instal·lades dues màquines, la canillera i l'encanyadora, ambdues màquines de la primera meitat del segle XX que es fan servir per a enrotllar mecànicament la seda en diferents suports o rodets des d'una madeixa o una bobina. Al final del recorregut se situen altres dues màquines, la ordidora, que és la màquina que s'encarrega de preparar l'ordit que es col·loca en els telers en plànol horitzontal i que serveix com a suport de les trames i fons que el teixidor va realitzant. Finalment, cal destacar la premsa perforadora de cartrons que es denominen rastres..

Respecte a les mostres de tela inventariades i arxivades (guardades en els magatzems 2 i 3), cal citar l'existència de centenars de retalls d'espolins, brocats, brocatells, damassos, velluts, etc. Especialment destacables són les mostres d'espolins disseny i marca Garín: Alcázar, Valencia, Francia, Carpio, Montserrat, Sant Joan, Rica, Pinzón, Lucia, fins a més de 100 models...

 
Site developed with Drupal