Formulari de cerca

Esteu aquí

El Tòs Pelat

Context històric

Els ibers van habitar la façana oriental de la Península Ibèrica entre els segles VI i II abans de la nostra era. Els trets culturals dels ibers varien d'un territori a un altre. Els que van habitar en la zona valenciana van ser denominats edetans i contestans. Constituïen una societat jerarquitzada, governada per una elit que organitzava l'explotació del camp i controlava les relacions comercials des de ciutats fortificades. La vida quotidiana es realitzava en cases on no solament es cuinava, menjava i dormia, sinó que també es duien a terme activitats artesanals i metal·lúrgiques, i fins i tot cultes a ancestres i divinitats.

La ciutat ibèrica d'El Tòs Pelat de Moncada va ser edificada sobre un turó amb forma d'altiplà del vorell muntanyenc de la comarca de L'Horta Nord a 92 msnm. Es troba estratègicament situada a 9,5 km de la costa, a 17,5 km de l'antiga Edeta (Tossal de Sant Miquel de Llíria) i a la mateixa distància d'Arse-Saguntum. En l'actualitat el paisatge que envolta el jaciment està molt transformat, abunden els camps de cítrics, on fins a principis del segle XX va ser una zona en la qual predominaven els cultius de secà: vinyes, oliveres i garroferes. Malgrat tots els canvis conserva vistes extraordinàries de la vessant sud de la serra Calderona i del golf de València, des del Grau Vell de Sagunt al Montgó de Dénia.

Els ibers del Tòs Pelat

El Tòs Pelat va estar ocupat des del s. VI al s. IV aC. La ciutat o oppidum va tenir una extensió de 3 hectàrees i en ella van poder arribar a viure unes 600 persones. Encara que queda molta superfície per excavar sabem que va haver-hi carrers i places i que, en el barri de la muralla, la zona excavada fins hui, va poder estar habitada per un grup aristocràtic, la classe dominant, si s'ha de jutjar per les dimensions de les cases documentades i les troballes mobles. L'equidistància respecte de les ciutats veïnes d'Arse i Edeta i les dimensions del jaciment, ens suggereixen que El Tòs Pelat va poder ser un lloc autònom mentre va estar ocupat. A mitjan s. IV aC. va ser abandonat definitivament sense que ara com ara se sàpiguen les causes i on es van reinstal·lar.

Els seus orígens i evolució

Hui són visibles dos llenços de muralla, un d'antic que es correspon amb la fundació de l'oppidum i que datem a mitjan s. VI aC. i un segon llenç que àmplia i reforça la primera muralla. Aquesta segona muralla la datem a la fi del s. V- principis del IV aC. A l'interior de la ciutat la segona fase constructiva va fer taula rasa de les primeres cases de manera que hui només és possible veure la configuració urbanística del segon moment.

Tant les muralles com les cases documentades van ser construïdes amb una tècnica mixta consistent en un sòcol de maçoneria i un alçat superposat de toves. En alguns casos les parets estaven arrebossades amb algeps i puntualment ornamentades amb pintura mural, motius geomètrics a base de bandes en roig i blau. Els sostres eren plans i estaven lleugerament inclinats al carrer o els patis interiors.

La vida quotidiana

Com en la majoria dels llogarets, poblats i ciutats ibèriques, l'economia d'El Tòs Pelat va ser agropecuària, aquestes activitats s'evidencien per la presència d'abundants llavors carbonitzades de cereals o raïm, fins i tot de llegums, però a diferència d'altres llocs ibers, ací també va haver-hi una explotació dels recursos marítims, s'han trobat abundants petxines de mol·luscs i vèrtebres de peixos. Finalment, dins de les activitats quotidianes, El Tòs Pelat destaca pel comerç circummediterrani, fins al jaciment van arribar abundants àmfores feno-púniques i ceràmiques gregues des del s. VI aC. a IV aC.

El seu abandonament

El Tòs Pelat va ser abandonat de forma més o menys pacífica a mitjan s. IV aC. Açò es dedueix del registre material documentat, tot sembla indicar que en el moment de l'abandó es van portar amb si tots els objectes que pogueren ser útils en una nova ocupació. Un exemple significatiu d'aquest fet és que no hem trobat fins avui ni un sol instrument de ferro i els recipients ceràmics trobats in situ sempre estan incomplets. Les causes de l'abandó són un misteri però van poder ser molt variades, des de naturals a geopolítiques.

 

 
Site developed with Drupal